Fa dies, que em topo amb el masclisme imperant a la societat, al carrer… He tingut diferents experiències que m’ho han posat davant del nas i no ho he pogut obviar.
Una clienta que em deia que si tingués una filla, no la deixaria sortir com als fills nois perquè és més perillós… Més perillós per què? Què els pot passar? Embarassos no desitjats? I no poden embarassar no desitjadament els teus fills nois a alguna noia? No és igual de perillós?
Els continus escrits parlant de l’assassinat de les dues noies argentines a l’Equador, culpabilitzant-les a elles i les seves famílies per anar soles i haver-les deixat anar soles… Com si anar dues amigues juntes no fós suficient… En lloc de plantejar quin és el problema d’algunes persones que necessiten assetjar i matar i aquestes sí que van soles, no privades de llibertat…
Les actrius de Hollywood preguntades pel seu vestit i dissenyador i no per la feina que ha suposat la pel·lícula vs les preguntes sobre la construcció del personatge fetes als companys masculins. Per què? Cert que els vestits de les dones són més llampants, però en roda de premsa vestits de carrer fan el mateix.
Les diferències de tracte a les panxetes contentes d’homes i dones, un “fofi-sano” vs una dona “deixada”, quan som nosaltres les que parim i la panxa és la que ho “pateix” més.
Les diferències en el tracte de l’envelliment, les canes i arrugues a l’home li queden interessants, i a les dones les fan grans… Quan l’atractiu no té sexe, hi ha homes i dones interessants i també homes i dones a qui no els queda bé la calvície o les canes…
I un llarg etcètera, perquè més enllà de la societat occidental on la llei ens protegeix i tenim drets i lluitem per a assolir la plena igualtat de drets, la situació de la dona és molt més difícil.
Ho volem tot. Volem poder vestir com vulguem, ser tractades com a persones, que no hi hagi sempre el gènere que pugui qüestionar les nostres capacitats i actes. Les diferències són de sexe, tenim cossos i funcionaments diferents, però el gènere és una construcció social que ens limita, no ens possibilita. Volem poder decidir sobre la nostra vida, sobre el fet de donar vida a altres, sobre qui som i qui volem ser. Volem que el món estigui pensat per homes i dones en igualtat, amb totes les opcions possibles tingudes en compte.
Ho volem tot.
