De viatge

M’agrada viatjar, sempre m’ha agradat. M’agrada conèixer nous punts de vista, noves realitats, noves maneres d’enfocar. Siusplau, si no esteu d’acord amb mi, dieu-m’ho. Si no tinc raó, no la tinc. La meva feina serà fer callar el meu Ego i escoltar la nova incorporació per veure si quadra, i deixar-la quadrar malgrat les resistències. 

Aquests dies sóc al Marroc, a una ciutat que em va veure durant 3 anys. Quan hi torno, em rep amablement. Em rep com a estrangera, però com a persona que coneix la cultura, que parla la llengua una mica, que és respectuosa amb la diferència i que té ganes d’aprendre’n.

És un context on em sento molt bé, m’agrada la realitat que hi veig. M’agrada entendre el perquè del que viuen les persones, els perquès del que fan, què els ha afectat, què s’expressa en les seves vides….

He anat a veure l’associació de mares solteres a Tànger que es diu 100% Mamans . La seva fundadora, la meva amiga Claire Trichot, és una dona admirable. Emprenedora, intel·ligent, molt forta, molt empàtica i amb molta força i empenta, és de les persones més estables i lluitadores que conec. La realitat al Marroc de les mares solteres és ben diferent a casa nostra. La llei prohibeix la sexualitat fora del matrimoni, i les mares solteres són tractades de prostitutes i delinqüents, i els seus fills i filles són privats i privades de drets, sent tractas/ades com a ciutadans de segona. I no existeixen els pares solters. Resulta que al Marroc no cal l’espermatozou per concebre l’embrió, segons la llei…

Recentment, l’Associació cent pour cent mamans va crear una petició a Change.org on demanaven que es fes ús de la prova de l’ADN de manera sistemàtica als “pares solters” per a que reconeguessin els fills i/o indemnitzessin les mares, ja que després han de carregar amb la situació de per vida. Crec que per qualsevol persona de la nostra cultura, està clar que aquesta petició és digna de ser signada.

Aquesta associació lluita contra corrent, ja que el govern de caire islàmic, no pot deixar enrera la llei musulmana i no permet una opció on hi capiguen les llibertats individuals. Per persones educades en democràcies aparents, (donat que la nostra democràcia tampoc és perfecta), aquesta situació sembla inversemblant.

L’entitat cada cop té més contraparts a nivell nacional  i internacional per fer front al suport integral que dóna a les mares. Des de les necessitats més bàsiques com són l’acollida i la manutenció durant el darrer mes d’embaràs, fins els mesos posteriors on segueixen un itinerari d’autonomia fins a la inserció laboral i la integració social, dins els límits que la pròpia societat marca, al no ser capaç d’acceptar aquesta realitat.

Aquest tipus d’iniciatives tenen sentit i molt. I la sensibilitat de les persones com la Claire i tots els donants, voluntaris/es, col·laboradors/es i de qualsevol persona que s’hi vulgui implicar, no estan de més.

Viatjar és conèixer món, i altres realitats. Pots viatjar a la realitat del teu barri i veure què et preocupa i què en vols canviar. I si vols i pots, res et priva de fer-hi alguna cosa. Com la Claire, que va arribar a Tànger sent molt joveneta, i va voler treballar per canviar la realitat que veia injusta.

Ja sóc membre i voluntària d’una entitat, sòcia i voluntària d’una altra i donant d’una tercera.

Què més puc fer? Tinc clar que seguir i recolzar aquelles causes que em moguin. I la de les mares solteres al Marroc és clarament una més d’aquestes.

I tu? Viatges?

 

Total
0
Shares
Comments 4
  1. Sí, vull viatjar! I sobretot continuar fent-ho amb tu, Gil. Així que espero que segueixis qüestionant el meu ego, que gràcies a la gent com tu ja no ofereix tantes resistències 🙂 i sobretot aportant-me valor a la meva feina i a la meva vida.

    1. Jo també vull seguir viatjant amb tu! Aquest viatge que és la vida el fa apassionant les persones que et vas trobant. La Mar i jo vam tenir la sort que la vida ens va juntar en un projecte amb tu, i que bé que després t’has quedat tan a nivell personal com professional! Seguirem viatjant, sí!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Prev
La mirada fotogràfica per Quim Perelló
Un retrat amb un noi amb molta barba - Retrat realitzat per en Quim Perelló

La mirada fotogràfica per Quim Perelló

El Quimet és un amic de fa molts anys, autodidacta, molt polivalent, que sempre

Next
Otro año más

Otro año más

Anoche cantamos en el Karaoke recientemente adquirido por una pareja amiga

You May Also Like
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.Configurar y más información
Privacidad