Els recents atemptats a París i Beirut, ens han deixat a tots i totes horroritzats/des. Costa d’entendre que algú pugui assassinar algú altre en general. Evidentment hi ha malalties mentals que fan que persones puguin cometre autèntics horrors. Però aquí es tracta d’una altra cosa. Assassinar persones, per ser d’un lloc diferent, d’un país diferent, origen diferent, cultura diferent, religió diferent… I és més, uns joves d’uns 30 anys i més joves, són convençuts amb rentats de cervell per matar, assassinar i suicidar-se pel bé de la causa… La causa és que ells tenen la veritat, s’ha d’islamitzar el món. L’única veritat possible, la paraula del seu Déu, Allah. Malgrat que moltes persones pensen el contrari, la religió musulmana és més moderna que el cristianisme, en concret, va aparèixer al segle VII. Si llegiu el Corà, no hi diu que s’hagi de matar ningú d’un altre origen cultural. La dificultat és que els textos es poden interpretar de moltes maneres diferents, per això hi ha tantes corrents que no es posen d’acord entre elles.
Tornant als atemptats, no entraré en responsabilitats polítiques, ni en causes i conseqüències, no és el tema que m’ocupa aquí, ni m’hi dedico; per a aquesta finalitat ja hi ha grans professionals que escriuen i analitzen. Aquests dies es poden llegir tot tipus d’articles analitzant responsabilitats, i cal llegir molt per a entendre la complexitat i els interessos econòmics i de poder que hi ha al darrera d’aquesta organització armada.
El que vull argumentar és la confusió que creen les informacions parcials, el fet d’estirar el fil només fins a la meitat, de quedar-se amb punts de vista esbiaixats… Ens creiem tot allò que ens diuen, que ens quadra amb la nostra visió parcial i esbiaixada…
I directament relacionat amb el post que escrivia fa setmanes de ¿QUE ES LA REALIDAD? , podem decidir no posicionar-nos, prendre distància, analitzar una mica abans de prendre part.
Aquests dies llegeixo declaracions islamofòbiques, persones que declaren que cal acabar amb l’Islam. Sabeu quin percentatge de musulmans estan en contra d’ISIS i Al-Qaeda? Des de quan es defineix un grup de radicals per tota una comunitat religiosa? Us heu fixat que quan un radical és musulmà se’l titlla de terrorista, però si és d’un altre origen cultural, es parla d’un delinqüent, o malalt o qualsevol altre qualificatiu que l’aïlli?
Podem dir que els musulmans són tots terroristes? o radicals? Us puc assegurar que no. Són una minoria els partidaris de l’Estat Islàmic. Per què confonem les idees amb els actes? Per què decidim titllar tota una comunitat (depenent de la font, entre 1300 i més de 1500 milions de persones musulmanes al món) de terroristes? Hem viatjat? Hem anat a algun país musulmà? Hem conegut persones d’aquesta religió? Jo sí, i us puc assegurar que una majoria està en contra. I els mitjans de països islàmics i europeus parlen d’un 10% de la població àrab-musulmana com a partidaris de l’Estat Islàmic. És cert que un 10% representa 150 000 000 de persones, que és una xifra força elevada…, però tot i així, és una minoria. La resta, 1350 milions, hi estan en contra i no els donen suport.
Siguem curosos/es de no prejutjar i adjudicar valors i accions a persones només per tenir un aspecte físic o un origen cultural en comú, o per compartir teòricament una religió, amb unes persones que assassinen per interessos dubtosos.
Pel fet d’haver tingut terroristes al País Basc, diem que tots els bascos són o han estat terroristes? No.
S’ha matat en nom de tots els Déus. El problema no és l’existència de les religions, sinó de l’ús que se’n fa.
