La parella com a complement, com a company/a de viatge, com a millor amic/ga, com a confident, com a persona de confiança, com a persona amb qui tens intimitat física, com a relació afectiva…
La persona que estimes, de qui estàs enamorat/ada, que aprecies molt, cap a qui sents tendresa, que t’atrau, que et fa tornar boig/ja…
Aquella persona que veus o en qui penses al llevar-te i a l’anar a dormir, que tens present sempre que et passa alguna cosa, amb qui comparteixes els pensaments i sentiments, a qui truques per compartir les bones notícies i les alegries…
Cadascú de nosaltres tenim una concepció diferent del que representa la parella per nosaltres. I actuem (en general cap a ella si la tenim) en relació a la idea que tenim del que suposa per nosaltres.
Per alguns, la cerca de parella és un camí tortuós, ple d’intents i de decepcions, on cada persona aporta un aprenentatge diferent…
Per altres, ¡contigo me topé y me casé!, trobant la persona a la primera, o conformant-s’hi (depèn del cas).
D’altres ni s’ho plantegen, les persones se les van trobant, els acompanyen durant un temps i com a etapa de la vida, fins que cal separar-se i ja vindrà algú altre…
Per a moltes persones l’amor romàntic existeix. És a dir, l’amor per una persona perfecta, única, que durarà per sempre, que et completa com a ésser necessitat d’amor i afecte… (un mite inexistent, ja us ho dic ara).
Per altres, la solteria és el seu estat natural i intenten per tots els mitjans no tenir parella, boicotejant les relacions o allunyant-se cada cop que algú els agrada massa.
Alguns/es han viscut moltes separacions i ja hi estan avesats/ades. Altres, no s’imaginen la vida sense la seva parella, ja que porten molts anys amb la mateixa i han construit la seva identitat amb aquesta persona al costat. Altres persones es passen la vida refent-se de les nombroses separacions, perquè tenen claríssim que millor sol/a que mal acompanyat/ada.
I per a tu, què és la parella? T’ho has plantejat? Ho tens clar? Ets on vols i amb qui vols respecte aquest tema?
