Per què tenim por als canvis? Per què creiem que allò que no ens està funcionant és millor que intentar alguna cosa diferent? Per a contestar aquestes preguntes, ens n’haurem de fer d’altres.
Quins missatges hem rebut sobre el canvi durant la nostra vida?
- No canviaràs mai!
- No deixis la feina! El més important és tenir-ne! És igual si no estàs bé, ja te’n sortiràs…
- El més important és tenir parella, ara que en tens, no la deixis. No existeix la perfecció…
- La gent no canvia.
- És impossible canviar. Ets així i així seràs.
- …
Sembla que els canvis en general són mal vistos, o no ens acostumen a animar a buscar-los. Tenim creences com les esmentades en el llistat que ens dificulten prendre decisions i ens fan quedar-nos on som. Canviar de feina, canviar de parella, canviar de manera de fer o de pensar… Sembla que siguin tots ells canvis impossibles o com a mínim difícils o potser negatius. Per molta gent és vàlida aquella dita de “Más vale malo conocido que bueno por conocer”. De fet, això diuen respecte als resultats de les eleccions del 26J…
Canviar suposa un esforç gran. Fer les coses com sempre les has fet, no en suposa cap. Posar consciència en allò que molesta a la gent que t’envolta del teu comportament és dur, viure ignorant-ho és més fàcil. Anar tirant no sent conscient dels propis defectes és més fàcil que identificar-los per afrontar-los i mirar de posar-hi remei. Quedar-te a la feina que sempre has estat és quedar-te a la zona de confort, en lloc de buscar noves sensacions, espais on créixer, oportunitats d’aprenentatge. Amb la parella passa el mateix, quanta gent es conforma, amb idees de l’estil: no trobaré ningú millor, o qui m’estimarà a mi…
Moltes persones no volen canviar, o no volen acceptar que ho necessiten o bé que els aniria millor si ho fessin. Hi ha un percentatge de persones que van a teràpia o a fer coaching, que pensen que el terapeuta o coach les canviarà sense haver-se d’esforçar. Evidentment és erroni, els canvis els fa la persona posant consciència, removent emocions, prenent decisions, posant esforç, amb l’acompanyament del coach o terapeuta. Sense aquest esforç propi, no hi ha canvi.
Amb els grups encara és més evident aquesta resistència al canvi. L’equilibri del grup es manté a través dels rols establerts per cadascun dels seus membres. S’espera de tothom que es quedi allà on està i que la dinàmica no canviï. Quan algun membre canvia de posicionament, automàticament hi ha canvis en la resta del grup. A l’inici hi ha sorpresa i reaccions d’incredulitat, però el grup s’acaba reconfigurant. Acompanyar un grup al canvi és ajudar-lo a fer conscient l’objectiu comú i el que l’uneix, i fer moviments cap on els seus membres tenen voluntat de moure’s.
A les organitzacions encara hi ha més impermeabilitat. És molt difícil que una organització s’adapti als canvis si no hi ha una predisposició interna cap a allò. Generalment no hi és perquè no hi és en les persones que la conformen. Els desequilibris es donen quan hi ha persones que sí que volen canvis i els proposen, topen amb la manca de voluntat de canvi intern. La voluntat de canvi i les iniciatives en aquest sentit, vinguin o no per part dels òrgans directius, han de ser secundades per aquests. Un equip directiu que no ha vist altres entorns, que no ha treballat mai a altres organitzacions, que es resisteix al seu propi canvi, difícilment acceptarà els canvis suggerits per persones que s’hagin afegit a l’equip posteriorment. Difícilment es podrà promoure el canvi quan no s’està disposat a canviar. L’acompanyament a la gestió del canvi d’una organització, passa per ajudar a adonar-se de les pròpies resistències al canvi de les persones que la conformen.
Treballar i acompanyar per a que les persones superin les seves les pors i creences limitants, els bloqueigs i les seves mancances, les farà créixer evidentment, però també farà créixer els grups i les organitzacions de les que formen part. La complexitat dels individus es multiplica quan els tractem en comunitat, en grups, en organitzacions.
Fer conscients els objectius i el potencial de l’equip, identificar alhora l’aportació individual de cadascú com a suma i enriquiment del grup, facilitarà l’enfocament cap a noves situacions amb la mirada en el potencial, el canvi així es veurà abordable.
