De tant en tant publicaré escrits d’altres persones del meu entorn, de les que aprenc i amb les que aprenc. Espero que us agradi aquest escrit tan personal i sincer del Jordi.
Autor convidat, Jordi Muñoz, El Despertador.
L’amor no és només un sentiment, és molt més que això: és un compromís amb la vida, amb un mateix. Una forma d’estar i viure que quan hi sintonitzes t’omple i deixes de necessitar que les coses siguin de cap manera, estimes el que hi ha, el que és i estàs agraït sense més per tenir l’oportunitat de viure-ho i viure.
En el cas de les relacions és entregar-se a un procés d’autoconeixement, amb un mateix i amb l’altra persona. Un viatge ric i ple de paisatges per descobrir, si realment te’l regales. El de les pors, el de les creences, el dels sentirs, el dels egos i reconeixements, el del present, el de les projeccions, etc… Un camí infinit i fantàstic de recórrer.
Aquest viatge, tanmateix, no és senzill, té moltes parades i estacions d’enllaç. Parades que et confronten i fan que facis revisió del teu compromís amb tu i la vida a cada pas. Quin amor vols viure: el de les pelis que duren dues hores o el que es viu i comparteix amb l’altre? Què passaria amb les pel·lícules si duressin enlloc de dues hores dos dies?
Més preguntes ressonant en el camí: Vull que m’estimi a mi o a la versió que crec que hauria de ser? L’estimo jo tal i com és o estimo la versió que crec que hauria de ser/ tinc esperança que sigui? Què vull ser per l’altre i què vull que sigui l’altre per a mi, una obligació o una devoció? Un camp de mines que es contrau de tensió per adequar-nos a expectatives i pors o un llit on impulsar-nos i brillar cap a la millor versió?
Si sóc sincer, ara mateix estic vivint l’amor amb més plenitud que mai. Malgrat que recentment he tingut el cop, i el dolor immens que comporta, de què s’acabés la relació de parella que m’hagués agradat tenir. Precisament, gràcies a això, estic construint i vivint una cosa molt millor. En el fons, la relació que sempre he volgut teixir amb ella. I tot plegat ha estat possible gràcies a creure en el que sentíem, confiar en el que podíem i volíem tenir i apostar per reinventar-nos amb la força de l’amor.
Quan ho fas amb honestedat, t’hi entregues, el deixes créixer i t’hi compromets, aquesta força et permet anar més enllà del que t’imaginaves com a possible: de tots els formats, límits, creences i expectatives. Si no hi ha desgast acumulat i estàs disposat a emprendre aquest camí d’autoconeixement, mai és tard, sempre té premi: el de viure la vida i les relacions des del que t’omple i sents que mereixes.
L’amor és un regal que et fas, una arma de transformació afectiva i de construcció emotiva que et permet instal·lar-te en el territori de l’abundància de la possibilitat, de la creativitat, d’agrair i donar la benvinguda. Ets subjecte i no objecte passiu, malgrat et calguin dosis de confiança i paciència. Tu ets qui estimes, t’apropies del sentiment i de la seva vitalitat, perquè la mirada ja és teva i et pertany i des d’aquí cada instant és vida. És un sí a la vida, que va més enllà de l’altre i de la circumstància. T’autoafirma i et permet créixer a cada pas acceptant el que hi ha.
Afrontes els teus egos, monstres i pors, perquè realment hi creus i és el que més vols, seguir fent créixer i cultivar aquella relació que tant estimes i que amb tantes llavors i flors ha omplert el teu jardí vital. Vius, escoltes i teixeixes amb la realitat i no amb la ficció. Perquè vols el millor per a tu amb aquella relació però, sobretot, perquè vols el millor per a tu amb la vida.
Per això ara i aquí, celebro haver apostat i escoltat que, malgrat que hi havia molts punts on ens trobàvem i vibràvem, en d’altres l’amor tenia topalls per on no podia fluir que fins i tot anaven més enllà de nosaltres. Ara gaudeixo fluint plenament, molt satisfet amb l’esforç i el desafiament per anar més enllà i cultivar el que sempre he volgut. Ara que ens veiem i abracem de veritat, nus i autèntics. Ara sento l’amor més que mai i, al mateix temps que segueixo processant el meu dol pel projecte que teníem i que m’hagués encantat construir amb ella, puc dir que estic enAMORat de la vida i de la relació que estem cultivant.
Desmayarse, atreverse, estar furioso,
áspero, tierno, liberal, esquivo,
alentado, mortal, difunto, vivo,
leal, traidor, cobarde y animoso;
no hallar fuera del bien centro y reposo,
mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,
enojado, valiente, fugitivo,
satisfecho, ofendido, receloso;
huir el rostro al claro desengaño,
beber veneno por licor suave,
olvidar el provecho, amar el daño;
creer que un cielo en un infierno cabe,
dar la vida y el alma a un desengaño;
esto es amor, quien lo probó lo sabe.
Lope de Vega
Foto de PEXELS.
