Sí, sóc solter/a… I què?

Què passa si no trobes parella? O si decideixes conscientment no tenir parella perquè et sents molt bé tal com estàs? Quantes vegades t’has sentit discriminat/da o jutjat/da per anar a les trobades i als esdeveniments socials amb tu? Sí, dic amb tu mateix/a, perquè mai estem sols/es, sempre estem amb nosaltres mateixos/es. Tot és qüestió de perspectiva.

On està escrit que tothom hagi de tenir parella?  Qui diu que no es pot ser feliç sent solter/a? Fins a quin punt fem el que creiem que volem, i fins a quin punt ens deixem influir pel que la nostra societat, família, cultura, religió, entorn proper espera de nosaltres?

El més important de tot plegat és preguntar-te… Què vols? Tenir clar l’objectiu de vida és bàsic per tal de poder enfocar-s’hi.

Si el que vols és ser solter/a i de tant en tant tenir “algun/a company/a d’afecte”, pots gaudir de la solteria perfectament. Quan la decisió és presa de manera conscient, es pot gaudir prescindint del que pensi la gent, l’entorn, la família, reivindicant l’elecció pròpia i tenint la consciència tranquil·la.

Si el que vols és muntar una família monoparental/monomarental, pots gaudir de la solteria perfectament, i fer passes cap al teu objectiu, cercant la manera d’aconseguir la descendència desitjada. Malgrat que sempre hi haurà persones que no ho acceptin, l’important és el que tu vulguis i desitgis.

Si el que vols és tenir parella, muntar una família, tenir un projecte de futur amb algú, pots gaudir de la solteria perfectament mentre arribi aquesta persona. I també pots ser actiu/va per a aconseguir el teu objectiu. Es pot gaudir del camí.

Tots el camins porten a gaudir. Gaudir del present, gaudir del que es té. La malaltia contemporània de la nostra societat és desitjar allò que no es té i oblidar-se de valorar el que es té. Tothom vol el que no té, i així com el/la solter/a pot envejar la vida familiar dels seus amics i amigues casats/des, el/la casat/da pot envejar també la llibertat del/de la solter/a.

El més important, és centrar-se en el present, en el que es té per a poder valorar-ho. En el cas de voler tenir parella, si només estem pensant en que no la tenim, no estem valorant ni ens estem centrant en el que sí que tenim.

I què tenim?

Una llibertat que ens dóna un marge de maniobra i de presa de decisions enorme. No hem de tenir en compte una altra persona quan decidim, quan fem activitats, quan anem a algun lloc, quan quedem amb persones… Gaudim del nostre temps al 100% i no ens cal donar explicacions a ningú.

Podem triar estar amb nosaltres mateixos/es i no ens cal demanar un espai propi que ja ens pertoca. El fet de viure amb la parella pot obligar-nos a cercar espais de solitud, havent de compaginar les nostres necessitats amb les de l’altra persona.

Qualsevol persona que coneguem que ens cridi l’atenció i que ens correspongui, pot ser l’inici d’alguna cosa diferent. Som lliures d’iniciar algun tipus de relació afectiva amb qui es vulgui (que també ho vulgui amb acord dels dos), esporàdica, de durada determinada o indeterminada. El full està en blanc, s’hi pot escriure una nova història. Aquesta llibertat no es té en principi, quan s’ha triat tenir una relació de parella monògama.

Quan s’està “buscant parella”, és a dir, quan es té la mirada posada en construir quelcom amb algú altre, és bo tenir definit el que es busca. Si la persona que coneixem no s’ajusta al que volem, més val acabar la relació per a seguir gaudint de la solteria, fins que torni a aparèixer algun candidat/a amb qui valgui la pena deixar de ser solter/a. Escriure el que es busca és una bona manera de tenir-ho molt present i d’alguna manera atreure-ho. També, tenir-ho present permet descartar ràpidament aquelles persones que es desvien de l’objectiu.

Amb tot això no estic dient que ser solter/a sigui millor que tenir parella. Parlem d’aprendre a gaudir del que tenim. En altres posts parlarem també de la vida en parella i de les seves avantatges i dificultats. A la vida, tota situació té aspectes positius i negatius. Cal aprendre a acceptar i a valorar el que hi ha. 

NOTA: Fotos de Pexels.