Enamorar-se després d’un trencament o Com l’amor és una arma de transformació afectiva

De tant en tant publicaré escrits d’altres persones del meu entorn, de les que aprenc i amb les que aprenc. Espero que us agradi aquest escrit tan personal i sincer del Jordi.

Autor convidat, Jordi Muñoz, El Despertador.


L’amor no és només un sentiment, és molt més que això: és un compromís amb la vida, amb un mateix. Una forma d’estar i viure que quan hi sintonitzes t’omple i deixes de necessitar que les coses siguin de cap manera, estimes el que hi ha, el que és i estàs agraït sense més per tenir l’oportunitat de viure-ho i viure.

En el cas de les relacions és entregar-se a un procés d’autoconeixement, amb un mateix i amb l’altra persona. Un viatge ric i ple de paisatges per descobrir, si realment te’l regales. El de les pors, el de les creences, el dels sentirs, el dels egos i reconeixements, el del present, el de les projeccions, etc… Un camí infinit i fantàstic de recórrer.

Aquest viatge, tanmateix, no és senzill, té moltes parades i estacions d’enllaç. Parades que et confronten i fan que facis revisió del teu compromís amb tu i la vida a cada pas. Quin amor vols viure: el de les pelis que duren dues hores o el que es viu i comparteix amb l’altre? Què passaria amb les pel·lícules si duressin enlloc de dues hores dos dies?

Més preguntes ressonant en el camí: Vull que m’estimi a mi o a la versió que crec que hauria de ser? L’estimo jo tal i com és o estimo la versió que crec que hauria de ser/ tinc esperança que sigui? Què vull ser per l’altre i què vull que sigui l’altre per a mi, una obligació o una devoció? Un camp de mines que es contrau de tensió per adequar-nos a expectatives i pors o un llit on impulsar-nos i brillar cap a la millor versió?

pexels-photo

Si sóc sincer, ara mateix estic vivint l’amor amb més plenitud que mai. Malgrat que recentment he tingut el cop, i el dolor immens que comporta, de què s’acabés la relació de parella que m’hagués agradat tenir. Precisament, gràcies a això, estic construint i vivint una cosa molt millor. En el fons, la relació que sempre he volgut teixir amb ella. I tot plegat ha estat possible gràcies a creure en el que sentíem, confiar en el que podíem i volíem tenir i apostar per reinventar-nos amb la força de l’amor.

Quan ho fas amb honestedat, t’hi entregues, el deixes créixer i t’hi compromets, aquesta força et permet anar més enllà del que t’imaginaves com a possible: de tots els formats, límits, creences i expectatives. Si no hi ha desgast acumulat i estàs disposat a emprendre aquest camí d’autoconeixement, mai és tard, sempre té premi: el de viure la vida i les relacions des del que t’omple i sents que mereixes.

L’amor és un regal que et fas, una arma de transformació afectiva i de construcció emotiva que et permet instal·lar-te en el territori de l’abundància de la possibilitat, de la creativitat, d’agrair i donar la benvinguda. Ets subjecte i no objecte passiu, malgrat et calguin dosis de confiança i paciència. Tu ets qui estimes, t’apropies del sentiment i de la seva vitalitat, perquè la mirada ja és teva i et pertany i des d’aquí cada instant és vida. És un sí a la vida, que va més enllà de l’altre i de la circumstància. T’autoafirma i et permet créixer a cada pas acceptant el que hi ha.

Afrontes els teus egos, monstres i pors, perquè realment hi creus i és el que més vols, seguir fent créixer i cultivar aquella relació que tant estimes i que amb tantes llavors i flors ha omplert el teu jardí vital. Vius, escoltes i teixeixes amb la realitat i no amb la ficció. Perquè vols el millor per a tu amb aquella relació però, sobretot, perquè vols el millor per a tu amb la vida.

Per això ara i aquí, celebro haver apostat i escoltat que, malgrat que hi havia molts punts on ens trobàvem i vibràvem, en d’altres l’amor tenia topalls per on no podia fluir que fins i tot anaven més enllà de nosaltres. Ara gaudeixo fluint plenament, molt satisfet amb l’esforç i el desafiament per anar més enllà i cultivar el que sempre he volgut. Ara que ens veiem i abracem de veritat, nus i autèntics. Ara sento l’amor més que mai i, al mateix temps que segueixo processant el meu dol pel projecte que teníem i que m’hagués encantat construir amb ella, puc dir que estic enAMORat de la vida i de la relació que estem cultivant.

Desmayarse, atreverse, estar furioso,
áspero, tierno, liberal, esquivo,
alentado, mortal, difunto, vivo,
leal, traidor, cobarde y animoso;

no hallar fuera del bien centro y reposo,
mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,
enojado, valiente, fugitivo,
satisfecho, ofendido, receloso;

huir el rostro al claro desengaño,
beber veneno por licor suave,
olvidar el provecho, amar el daño;

creer que un cielo en un infierno cabe,
dar la vida y el alma a un desengaño;
esto es amor, quien lo probó lo sabe.

Lope de Vega


Foto de PEXELS.

Published by

giselaoliva

Psicología, coaching, consultoría, formación

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.